castellano português


"Estigueu sempre amb el Senyor i que ell estigui sempre amb tu"

SANTA ELISABET D’HONGRIA: AMOR INTENS A DÉU I Al PROISME - 21/10/2010

1 de 1

CIUTAT DEL VATICÀ, 20 /10/ 2010. -En l'audiència general d'aquest dimecres, celebrada a la Plaça de Sant Pere, el Papa va parlar sobre Santa Isabel d'Hongria.
Benet XVI va explicar que Santa Isabel va néixer en 1207 i després de viure els quatre primers anys en la cort hongaresa va ser lliurada en matrimoni a Luis de Turingia. "A pesar que el festeig es va decidir per motius polítics, entre els dos joves va néixer un amor sincer, animat per la fe i pel desig de fer la voluntat de Déu".

"Es comportava de la mateixa manera davant Déu i davant els seus súbdits", va dir el Sant Pare. "És un veritable exemple per tots els que exerceixen un paper de guia: l'exercici de l'autoritat, en tots els nivells, s'ha de viure com un servei a la justícia i a la caritat, en la recerca constant del ben comú".

Després de posar en relleu que la santa "practicava assíduament les obres de misericòrdia", Benet XVI va subratllar que "el seu matrimoni va ser molt feliç: Isabel ajudava al seu marit a elevar les seves qualitats humanes a nivell sobrenatural, i ell, al seu torn, protegia a la seva esposa en la seva generositat amb els pobres i en les seves pràctiques religioses. (...) És un clar testimoniatge de com la fe i l'amor a Déu i al proïsme enforteixen la vida familiar i fan encara més profunda la unió matrimonial".

Isabel va trobar un recolzo en els Frares Menors i, a partir d'aquell moment, "va fer més decidit el seu seguiment de Crist pobre i crucificat, present en els pobres".
El Papa va assenyalar que l'espòs d'Isabel va morir en 1227. "No obstant això, li esperava una altra prova: el seu cunyat va usurpar el govern de Turingia, declarant-se veritable hereu de Luis i acusant a Isabel de ser una dona piadosa incompetent per al govern. La jove vídua, amb els seus tres fills, va ser expulsada del castell de Wartburg i va començar a buscar un lloc on refugiar-se. (...) Durant aquesta prova, suportada amb gran fe, paciència i dedicació a Déu, alguns familiars, que havien romàs lleials i consideraven il•legítim el govern del cunyat, van rehabilitar el seu nom. D'aquesta manera, a principis de 1228, Isabel va rebre una renda adequada i es va retirar al castell de família en Marburgo".

"Isabel va passar els tres últims anys de la seva vida a l'hospital que va fundar, al servei dels malalts, vetllant als moribunds. Tractava sempre de realitzar els serveis més humils i els treballs més repugnants. Es va convertir en el que podríem cridar una dona consagrada enmig del món (soror in saeculo) i va formar amb altres amigues, vestides amb hàbits grisos, una comunitat religiosa.
No és una casualitat que sigui patrona de la Tercera Ordre Regular de Sant Francisco i de l'Ordre Franciscana Secular".
En novembre de 1231, després de diversos dies amb febre alta, va morir. "Els testimoniatges sobre la seva santedat -va continuar el Papa- eren tants i tals que només quatre anys més tard, el Papa Gregori IX la va proclamar santa, i el mateix any va ser consagrada la bella església construïda en el seu honor en Marburgo".

Benet XVI va concloure afirmant que "en la figura de Santa Isabel veiem com la fe, l'amistat amb Crist, creen el sentit de la justícia, de la igualtat de tots, dels drets dels altres i creen l'amor, la caritat. D'aquesta caritat neix també l'esperança, la certesa que som estimats per Crist i que el seu amor ens espera i ens capacita per imitar-li i veure a Crist en els altres".


Fraternitat de Santa Clara | Apart 85 | 17430 - Santa Coloma de Farners (Girona)
Tel.: 972 474 276 | Fax: 972 473 524 - www.clarisas.cat - info@clarisas.cat